TEMA 3: COMUNICACIÓ A INTERNET

El tema 3 ha consistit en una aproximació a la qüestió de com  integrar a la classe les noves tecnologies que la Xarxa ofereix i de com establir o educar en dinàmiques de comportament a un alumnat menor d’edat que hi necessitarà mantindre uns paràmetres de confidencialitat i privadesa  per a poder desenvolupar la seua identitat digital amb seguretat.

Entre les noves plataformes que he conegut al llarg de l’estudi d’aquest tema he descobert Edmondo, una xarxa eminentment educativa i que pot servir el professor per construir una aula en línia des de la qual estendre la instrucció dels i les alumnes més enllà de l’aula.  Hi és senzilla en el seu ús i permet el contacte entre diferents professionals, així com la cerca de continguts o la compartició dels mateixos. Malauradament, la majoria dels materials de la xarxa als que he pogut accedir  són en llengua anglesa (qüestió que pot ser menor si es tracta d’alumnes de Secundària o Batxiller), encara que pense que aquest factor no hauria de presentar un problema per als nivells superiors de Secundària.

Durant les intervencions en els debats proposats per la professora, he recollit diverses idees de companys i companyes que semblen molt interessants de cara a introduir les TIC a l’aula, com ara la proposta de fer un diari de classe per part de l’alumnat a Twitter. També m’hi ha resultat inspiradora –potser perquè siga la meua xarxa social favorita- la idea de inspirar un text/article/redacció mitjançant una imatge d’Instagram.

La meua proposta d’ús de xarxa amb alumnes consisteix en una conferència via Skype amb un expert del Museu del Prado qui farà durant una hora una exposició de la vida dels principals autors espanyols al llarg de la història.  Professor i alumnes hauran estudiat prèviament les característiques dels diferents moviments pictòrics i el professor haurà pactat en avanç amb l’expert un llistat dels autors més emblemàtics. El professor, en paral·lel, projectarà obres dels artistes durant la conferència del expert. Sota unes etiquetes ja establides, els alumnes podran comunicar distints aspectes de la videoconferència a Twitter, piulant el que els resulte més cridaner. Del que es tracta aquí, quant a material didàctic, és de fer confluir el coneixement sobre els trets de cada moviment artístic amb el context històric dels seus autors i  la població, i al temps generar un debat en línia entre els i les estudiants.

M-learning o aprenentatge ubicu

Les TIC han deslocalitzat positivament la relació alumne-professor. Com ja vam dir en una entrada anterior del blog, les TIC li han pegat una volta genial al subministrament de dades entre l’alumnat i professionals de la docència. El m-learning o aprenentatge ubicu (la possibilitat de aprendre a qualsevol lloc i en qualsevol moment) potser no estiga a l’abast de totes les persones al món per qüestions econòmiques o inclús d’espai geogràfic (déficit d'infraestrutures). Però suposa una magnífica oportunitat per precisament transcendir l’espai geogràfic i, per tant, accedir a altres perspectives del coneixement així com a la informació d’origen . Es a dir, una estudiant allunyada de grans poblacions on es concentren centres educatius pot tindre accés a eixos material docents. O una classe de Biologia de la Universitat d’Alacant podria assistir a una conferència amb preguntes d’un científic que estiga desenvolupant una investigació en un centre científic de Estocolm, per exemple. Mijantçant les TIC, no sols la gent que viu en zones despoblades pot servir-se de les noves tecnologies d’accés al coneixement, sinó que també gent com jo, amb un treball d’horari complicat, puga continuar la seua educació més enllà de la professió que hi desenvolupe.

En la meua opinió, en una societat tecnològicament ben desenvolupada l'aprenentatge ubicu presenta més avantatges que desavantatges. N'es pot comprovar a aquest vídeo realitzat per la Universitat de La Laguna (Illes Canàries).